El cavall de Troia va ser un artefacte amb forma d'enorme cavall de fusta que s'esmenta a la història de la guerra de Troia i va ser usat pels grecs com una estratègia per introduir-se a la ciutat fortificada de Troia. Pres pels troians com un signe de la seva victòria, el cavall va ser portat dins dels gegantins murs, sense saber que al seu interior s'ocultaven diversos soldats enemics. Durant la nit, els guerrers van sortir del cavall, van matar els sentinelles i van obrir les portes de la ciutat per permetre l'entrada de l'exèrcit grec, cosa que va provocar la caiguda definitiva de Troia. La font més antiga que esmenta el cavall de Troia, encara que de manera breu, és l'Odissea d'Homer. Posteriorment altres autors van oferir relats més amplis del mite, entre els quals destaca la narració que recull l'Eneida de Virgili.
En general, el cavall de Troia és considerat una creació mítica, però també s'ha debatut si realment pogués haver existit i fos una màquina de guerra transfigurada per la fantasia dels cronistes. De totes maneres, va demostrar ser un fèrtil motiu tant literari com artístic, i des de l'Antiguitat ha estat reproduït en innombrables poemes, novel·les, pintures, escultures, monuments, pel·lícules i altres mitjans, inclosos dibuixos animats i joguines. Així mateix, en èpoques recents, s'han fet diverses reconstruccions hipotètiques del cavall. Unit a això, ha donat origen a dues expressions idiomàtiques: «cavall de Troia»; és a dir, un engany destructiu, i «present grec», una cosa concebuda com aparentment agradable però que comporta greus conseqüències.
